Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Jo me’n vaig dengalendenga
per no fer tant de renou.
Ses dones d’es carrer Nou
són pitjors que cent mil dimonis.
Com a Mortitx va venir,
no hi cabia d’alegria;
quan se’n tornava, tenia
remordiment de morir.