En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!
En veure’t i sentir-tè,
mon cor d’alegria salta;
si fosses d’es meu parer,
no te’n miraries d’altre.
-Paia d’ordi.
-Paia de froment.
-¿On va aquesta pobra gent?
-Per aquí davall corrents.
-¿Amb quin so?
- Amb el de trompeta.
-Tururut, tururut!