Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
Com me’n vaig a festejar,
don una uiada a sa pella,
i llavò la mir a ella:
poca diferència hi ha.
Fadrineta som, sí Pare,
però em voldria casar,
perque amb aquest festejar,
un d’aquí s’altra d’allà,
repar si som condemnada.