Com hi vaig començar a anar,
jo no hi tenia quimera;
la jove fou falaguera:
me va donar greixonera
i me va fer enamorar.
Déu vuia que bon temps faça;
Déu vuia que el faça bo;
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.
Quan tu caigueres soldat,
jo havia de fer bugada:
S’aigo d’ets uis me bastà
per lleixiu i lleixivada
i una gerra escolada
que encara en va sobrar.
Si no esbronca per la mar,
la Ciutat ’guera negada.