Si no t’arrib a alcançar,
mai més de mi sabràs noves:
llocs estranys, barrancs i coves
serà lo meu habitar.

Jo, com vaig a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duc es banc
perque no em facen llevar.

Jo no tenia consol,
i alegria me donares;
en es ramell que enviares
seda negra m’hi posares
i amb això demostrares
que, en no veure'm, dus dol.