Jo cercaré una corda
llarga, que farà temor.
Es qui no creurà es senyor,
el posarem a un racó
o dret darrere sa porta.
Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!
D’es meu cor se fan esquerdes
com veig que me n’he d’anar
i assuaquí he deixar
un clavell florit que hi ha,
qui, com surt a passejar,
jo li voldria enramar,
per allà on ha de passar,
de murta i de canyes verdes.