Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.

Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.

Ja no hi ha temps que no torn,
i aquest no tornarà.
Si cantó he de voltar
per jo venir-te a cercar,
sa poca barba que et dà
quan Déu te principià
ja t’haurà tornada blanca.
No et ´namors d’aucell que canta
a’s capdamunt de sa branca,
perque, si s’alè li manca,
ja no el tornarà cobrar.