Mai estaràs més a pler
que es temps que seràs fadrina:
casa’t, veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina.
En venir la darreria
i mos passos són perduts,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
En Betlem, Verge Maria,
aqueis goigs vos cantarem;
eixes pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
Sant Josep s’aixeca a l’auba,
a l’auba del dematí;
fa una flamaradeta
d’un brotet de romaní.
Com la té ben enceseta,
hi posa sucre i canyella
per contentar lo Minyó.
El Minyó no vol callar
en braços ni en cadira;
només que vol descansar
en los braços de Maria.