Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.

Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.

En Tomeu Gaià Reüll
té un pou en es Mitjà Pla.
Per no haver-lo de tapar,
li va fer un barracull.