La lluna és variable.
Vós també ho deveu esser.
Vostra mare deu voler
dos cavalls dins una estable.
Ses al•lotes deuen dir,
quan passa un fadrí granat:
-¿Tan vei i no s’ha casat?
Qualque trebai deu tenir!-
I jo vaig respondre i dir:
-No n’hi ha cap que m’agrad!
No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.