Penjoi penjava,
la falda em tocava;
en la mà el tenia
i amb la boca el dia.
El rosari.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Jesús, quin sol tan granat
cau damunt s’esquena meva!
Juan, ¿i damunt sa teva,
Déu que no te n’ha enviat?