Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.

Es dengue és un mal dolent
perque pega com espauma.
De sucre i de flor de vauma
me n’han dat a bastament.

El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.