Adiós, flor de ginjol,
si no, de ginjoler;
tu et passeges p'es carrer
i jo estic baix d'es llençol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Felanitx
Abandó i desencís, Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Espais de trobada urbans, Floretes, Llit i el seu parament
7a7b7b7a
Consonant
4
487
I
32
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo estava en es mirador
que mirava sa rimeta
i vaig veure una barqueta:
Allà està sa meva amor!