S’aufabeguera i tot
bona amor, s’és mustiada
des de que vós, estimada,
n’hi vàreu coir un brot.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.