Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.
- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.
Un sastre, com apedaça,
sempre surt an es portal.
Si teniu Na Bet venal,
l’haguésseu duita a sa plaça!