Me n’anava per una camí;
la Verge Maria encontrí;
seia dalt una pedra mabre
i el Bon Jesuset hi anava:
-Mare mia, ¿què feis aquí?
-O Fillet meu dolç i amat!
Aquesta nit he somiat
que vos havien encreuat
braços estesos en la creu!
-Mare mia, veritat és.-
Qui dirà aquesta oració
tres pics en sa nit,
tres pics en so dia,
guanyarà tant de perdó
com gotes d’aigo hi ha a la mar
i fuies d’abre hi ha a la terra.

Aquest estar a Massanella
molt de mencap m’ha donat:
tenia un enamorat
i s’amiga el m’ha robat
sense tenir orde meva;
i tothom fa sa gavella
sense safalcar es manat.

Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!