Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Es qui menja pa comprat
sempre va talent enrere,
i jo, de s’amor primera,
no em vaig veure assaciat.
Sa corda i es poalet
m’han caigut dins sa cisterna.
¿Com ho farà el minyonet
en venir que l’ha de treure?