Juana, es botifarrons
saps que mos han agradat!
¿No saps ambe què he pensat?
Que, si te’n vas a Ciutat,
duguis neules i torrons.
T’ho barataré amb cançons;
no vui tornes: cap per cap.
Adiós garroves d’auzina,
macetes de carretó!
Ja no seràs pus patró
de la meva bergantina.
Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.