Una fadrina novella
que té molts d’enamorats,
¿són guerrers i van plegats?
Senyal que se riuen d’ella.

Comandacions de tu,
hi ha hagut temps que en volia,
però ara, de cada dia,
me ric d’es qui les envia
i llavò d’es qui les du.

Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.