Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.
Se pensava s’estimat
que em moriria d’amor,
i jo qui amb so cor traïdor
mai li deia veritat.
Ja pot estar descansat,
que no aniré a cercar-ló.
D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.