Oh estrella de dos mil móns!
Oh diamant vertader!
No et colguis, que jo vendré
a dir-te quatre cançons.
Mu mare, a sa plaça ballen;
mu mare, deixau-m’hi anar:
jo qui som tan garrideta
ballador no em mancarà.
Si cerques fons, pesca endins
i ne trauràs una braça.
Es trespol d’aquesta casa
ja ho du, d’enganar fadrins.