Com me veig tan tota sola
com la gírgola en el camp,
per devertir-me jo cant
i la meva vista plora.

Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!

Sa guerrera, perque és curra,
me deverteix s’estimat.
Com prou l’haurà festejat,
devertit i ben honrat,
serà sa meva ventura.