Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.
Cavallet, quan eres jove,
que anaves de pentinat!
I ara ets arribat
qui, de magre, no pots córrer.
Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.