Jo en tenc una caixa plena,
de vestits sense rivet,
per donar a Na Magdalena
si es casa amb En Juanet.
Mai he estada embarassada,
amb quisvuia haja rallat,
de no haver-lo encativat
amb sa primera vegada.
Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.