A Aubarca, devora mar, hi tenc sa meva alegria: un jove que em fa passar molt de turment, vida mia.
Albarca
Artà
Voldria que Déu m’aidàs i un àngel me dugués noves per sebre tu com te trobes, com te trobes i què fas.
Un temps en es Rafalet hi havia un Sant Antoni, i ara hi ha un dimoni estampat a sa paret.
En Tià Llissa cercava per voreres i torrents i demanava a les gents: -¿No m’hauríeu vist s’arada?
