Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
Sa vostra gent, vida mia,
s’és cremada sense foc:
jo trop que heu caminat poc,
per voler fer tanta via!
Com ella dirà:-el sen Toni,
¿de què voleu berenar?
En es reol no hi ha pa,
ni en es setrí gota d’oli.