Jo me n’anava a Ciutat amb un cavall cara-blanca. Ses dones de Vilafranca tenen es ventre bragat.
Vilafranca de Bonany
Algaida
Sa mare li diu: -Bruta, malcriada!- I ella li respon: -Vós ja ho sou estada!
Aqueix mocador fa tres que me vares regalar, i jo he d’arribar a afinar que no fa res per no-res.
Jo no sé com ets al•lots no s’enyoren, a Marina. Ja hi ha flor de cadernina: de cop hi haurà aubercocs.
