Ai, estimat, si sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
fos per terra o per la mar.

El dilluns, primerament,
principi de la setmana,
lo que mos darà la gana
perque tot vagi corrent.
El dimarts, fava parada
cuinada amb ossos de porc,
i li heu de pegar fort.
Digau-ho, si no us agrada.
Dimecres, aguiaré
mongetes o moros negres;
això perque tu conegues
amb mi si et camparàs bé.
Dijous, cuinarem ciurons,
qui és s’escudella del dia
i llavò per darreria,
farem altres aguions.
El divendres, per desig,
cuinaré faves ceiades
i bledes blanques mesclades,
i, per darrere, ous frits.
Dissabte us aguiaré
fideus bons amb llangonissa
i tots farem una rissa
i direu si ha sortit bé.
El diumenge, per dinar,
vos aguiaré burbaies.
Los trebais, amb grans riaies,
plegats los hem de passar.

Es rellotge anava bé,
era jo que me dolia:
la causa era que tenia
remendos que haver de fer.