Guisana, si tu m’embarques,
si Déu ho vol, tornaré;
de sa teva pell faré
per llaurar un aixanguer
i de la resta unes varques.
Vós teniu uis d’atzabeja
i m’heu fet enamorar.
Si no us arrib a alcançar,
estimada, al cel vos veja.
Polida, cara de ca,
blanca com la xemeneia!
Tu tens cara de moneia.
Ditxós qui no et comprarà!