Me’n vaig vorera vorera,
cercant llavor d’escaiola.
Ses dones de Son Servera
totes duen camissola
i ets homos faldar defora
de davant i de darrere.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Servera
Poble
Manacor
Núm de glosa
936
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com a mi em veuran mudar
en part vostra ses amors,
baix de sa terra d’es Cós
vaixells hi podran nedar.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Som En Joan Coa-d’ai,
d’es terme de Manacor,
no em deveu conèixer a jo,
si no m’havíeu vist mai.
Tradicionari de Mallorca
