Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
Vui he mudat lo meu bé
contra el que amb tu jo tenia;
ara el tenc amb N’Antonina,
sa que està a s’altre carrer.
Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”