A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Vui he mudat lo meu bé
contra el que amb tu jo tenia;
ara el tenc amb N’Antonina,
sa que està a s’altre carrer.