Si me tenguesses amor,
faries un bon senyal:
a sa paret d’es corral
faries un pujador
i també un davallador,
que, si queia, no em fes mal.

Sa gallina blanca, tot ho escampa;
sa negra, tot ho aplega;
sa rossa, tot ho embossa.
Es corb, en tocar-lo fa es mort.
Es camí de Ciutat
ses formigues l’han roegat,
n’han fet una fossa
d’una canya grossa;
n’han fet un capçal
d’un aumud i mig de sal.
Sa figa secaiona,
si no cau avui, caurà demà.
Si no cau demà, passat demà.
Si no cau passat demà, s’altre.
Sa més forta!

Som orbet de nin petit,
des que mu mare em bolcà;
ja poreu considerar
si de trebai n’he patit!