Carta, parteix i fé via,
ves-te’n a s’enamorat,
conta-li lo que ha passat,
no estiguis empegueïda.
Voldríeu-me dir, Maria,
ja que sou tan entenent,
com és que vos tenc present
tant de nit com de bell dia?
A sa plaça n’hi ha una
qui té morros de mostel
i a sa coa no hi té pèl
de tant que la se pentina.