Ses ungles me vui taiar
avui que és dilluns, mu mare,
i ha d’esser ara, just ara;
si no, llavò em passarà.
Si mu mare en tengués deu
com na Bet de Manacor!
Un dia se va fer por
d’una cama sense peu.
La jove anava d’un peu
per devers ca es perruquer:
-Feis-la’m que m’estiga bé,
mestre, i demanau preu.