Tenc vi dins una taronja
per dar beure a mes amors;
si t’alcanç, clavell hermós,
puc dir que som més ditxós
que si fos rei o canonge.
Voldria esser estudiant,
llegir en es teu breviari,
i esser com Sant Macari
qui guanyà el cel festejant.
¿A on anares, Bernat,
sense haver-la coneguda?
Saps que és de mala beguda,
pagar sense estar endeudat!