Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.
En arribar, es metge diu:
-¿Que sou casada, o fadrina?
Per tot hi ha medecina;
digau-me lo que teniu.
A sa meva enamorada
jo la miraré de lluny
perque m’ha dit que plorava
s’oli que cremava es llum.