A Sa Pobla son uns lladres,
i jo no ho dic p’En Porcel:
mos robaren ses campanes
del gloriós Sant Miquel.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sa Pobla
Campanet
363
III
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
¿Això que és N’Andreu Company
que arrenda Biniatró?
No l’hi arrendeu, senyor,
que es pobres l’enyoraran.
M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.