Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna en es ponent.
Cadascú pendrà son vent
i jo me’n ’niré a ca nostra.
Ja diràs a ses al•lotes
de Son Tormes de Llubí
que jo no puc anar-hí
perque és molt lluny es camí
i ses llecències són poques.
Es sementer de Garonda
és més gran que Son Perot.
Sa senyora d’aqueix lloc,
en estar davant es foc,
es nas li serveix de trompa.