Estel de llum exquisida, floreta blanca d’amor, santjuanera garrida, del lliri tens la blancor.
Sant Joan
Jo voldria que, si proves de rallar amb altre fadrí, fosses com un trebolí de vent, que no en saben noves.
Adiós, món, adiós, adiós, món, de passada; adiós, ma enamorada; ma enamorada, adiós.
Amigues, no vui amigues; amigues no en voldré més, perque ses amigues diuen lo que saben i un poc més
