Com vaig començar a caminar,
es sol se volia pondre.
Vaig arribar a Son Brondo,
a Son Brondo vaig anar.
Vaig prendre es dret de Costitx;
no sé què vaig veure enmig,
si és vila o llogaret.
No és tan gran com Ciutat
perque l’han fet més estret.
Anem-hi per Campanet,
me daren sopa de bolla.
D’allà, anem-mos-ne a Sóller,
no em donaren res de bo.
Anem-mos-ne a S’arracó
a dur una carabassa
per omplir-la de brossat.
D’allà, anem-mos-ne a Andratx
per dur paumes i graneres.
Vaig prendre aquelles voreres
per caçar dos eriçons
i vaig trobar dos minyons
que estudiaven a Randa.
Anem-hi per Son Orlandis,
no em vui ’turar fins a Selva.
Allà me donaren beure
amb una gerra sense ansa
i jo no ho volia creure.

Tant m’és es xot com cabana,
com pellissa de pastor.
Jo pens en sa meva amor
qui habita dins Son Fullana.

El dilluns,
es burjons curts.
Es dimarts,
es burjons llarga.
Es diemcres,
es burjons alegres.
Es dijous,
es burjons nous.
Es divendres,
es burjons tendres.
Es dissabte,
sa jaia pasta.
I es diumenge,
es jai tot s’ho menja.