Sí, sí, madoneta!
La mos heu de dar!
La mos hem guanyada
amb tant de cantar.
Sí, sí, madoneta!
Vaja, dau-la-mós!
I si estau colgada,
l’amo, aixecau-vós.

¿Per què no em dónes sa pinta,
i sa clenxa me faré,
a veure si agradaré
an aquell estufat d’Inca?

Mu mare, tan bona dona,
m’ha duita a l’Hospitalet,
i un poc més avallet
hi ha una pedra qui sona.