Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.

Garrida, tens lo teu cor
tancat amb pany de maleta:
me planys una parauleta,
i, enc que la tengués secreta,
no la’t planyeria jo.

¿Que no t’agrada, es cordó,
que t’hi has posades vetes?
De cop duràs sivelletes,
com ses mules d’es rector.