Dues palometes renten dins un riu;
una fa bugada, l’altra fa lleixiu.
El fii del Rei passa, li tira un gall d’or,
li tira pedretes i li fér el cor.
-Roseta, ¿que t’has fet mal? No ploris, ja curaràs!
Els metges de França tots saben curar,
i, si no bastassen, molts d’altres n’hi ha.
Tenen medicines bones per curar.
A l’hort del meu pare, una herbeta hi ha
que es malalts que en mengen tot es mal se’n va.-
Al cap de tres dies, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, és morta d’amor.
-Tancau la finestra i també el balcó,
perque dins la cambra fa oració.
Na Roseta és mortal, ja no es casaran.
Cavallers i patges endolats ’niran.
I an es fii del Rei han d’acompanyar
com a sa promesa duran a enterrar.

Confii que Déu me darà
es desig que jo tenia,
que és de rallar amb tu, Maria;
però no m’has d’enganar.

Sa Curia Blanca n’era
sa més alegre del món,
i d’ençà que vós no hi sou
en mirar-la tenc plorera.