Si dius que vaig a captar,
hi vaig amb un pam de cara.
Jo no som com a ton pare
que l’agafaren per lladre
d’es sacos que va robar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Santanyí
741
II
Ja sé que ta mare diu
que no em vol perque som pobra,
i jo amb sa mateixa roba
en tenc un altre catiu.
Edat de quinze anys tenia
com me vaig enamorar,
amb l’intent de no mudra
fins que forçós me seria.
Ja és arribat l’últim dia
que plegats hem de rallar,
perque Déu no em va criar
a lo teu gust, vida mia.
Si jo amb llàgrimes poria
lo teu cor mortificar,
faria créixer la mar
devuit passes cada dia.
I llavó me n’aniria
davant la Verge Maria;
devuit anys hi estaria
sense beure ni menjar.
De tant de veure’m penar,
Déu del cel proveiria!
Ja som arribats, Coloma,
en es Pou d’En Cirineu,
i, si sa xeixa no jeu,
un homo amb sa fauç la toma.