-Llorença, cara de pensa ¿qui t’ha duit sa vermeior? -Un jovenet de Pollença me n’ha duita, i a tu no.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pollença
Artà
727
III
Ses olives que coïu, com toquen les vostres mans, garrida, les convertiu en perles i diamants.
Sa fadrina és un mirai com una peça de vidre, i, com està consentida, ja no torna soldar mai.
Adiós vos vaig jo dir, adiós, i no gosava; Això era que jo estava, garrida, per a morir.
