Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
Criada la vui, criada;
no criada de senyors:
de son pare i de sa mare
i d’ets seus superiors.
Caramixa, tira avall,
tu que tens tanta seguera,
que per aqueixa vorera,
tot jeu com una llitera:
no en sortiria un cavall.