Lo que són ses jovenetes
d’es poble de Felanitx,
ni a Sa Pobla ni a Costitx
n’he vistes de més guapetes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Santanyí
Núm de glosa
255
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quin bé em volies, tan fort!
Que mudasses, jo no ho creia.
Tants de comptes de tu feia,
estimat, com de la mort.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Si es vent te surt punter
i mareta tens de proa,
no muntaràs Na Rodona
ni tampoc es Cap Blanquer.
Tradicionari de Mallorca
