Ses olives que coïu,
quan toquen ses vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.
Closques d’ou no en veuen massa
en es fogons d’es trossers;
coes d’ai ja n’hi ha més,
i cotnes de carabassa.
Digue’m si em vols o no em vols;
no estigues empegueïda:
val més un bon “no”, garrida,
que un “sí” mastegant fesols.