-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit es mocador?
-Un jovenet de Pollença
el m’ha duit, i a tu no.
Diuen que de tant de suc
varen omplir tot allò
i l’amo En Miquel té por
que no li arrib a s’aujub.
De pensar, tenc es cap buit,
i es cor tenc de pedra mabre.
Estimat, vós conrau s’abre
i altri coirà es fruit.