S’estimat m’envià a dir
si volia una turquesa.
Jo no vui estar promesa;
fadrina em vui devertir.
En veure vaixell, ja dic:
-Déu te guard de trabucar!-
perque tenc mon bé qui va
per la mar de dia i nit.
Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.