Calvià, lloc secorrat,
es qui t’ho alaba, t’engana.
Vine a Esporles, Maciana,
que de tot és regalat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pobles diversos
Esporles
678
III
Saps que és de coneixedor
que no tens vauma-rosera!
l’any passat, de damunt s’era
ja veien sa vermeior.
A Galilea, Senyor,
ses cigales ja no hi van,
perque s’hi moren de fam,
de miseri’ i de calor.
Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?