Dissabte vespre vendré,
que vos haureu confessada:
si penitència us han dada
que no l’hàgeu acabada,
jo la vos aidaré a fer,
perque tal volta seré
causa que la us hauran dada.
Es cos de plata teniu,
i a los braços branques d’or;
duis un mirai en es cor,
i dins es cap, argent viu.
Estimada, vós teniu
amb cadenes es meu cor.
En Miquel Murtó se casa;
una cosa com això!
Ben corrents me’n niré jo
i faré casar es nostro ase.