Tan fort està lo meu cor,
que no mudarà mai mai,
lligat amb cadenes d’or
i amb grillonets de crestai.
Ma vida tenc a un torn;
no puc mudar, prenda amada,
fins que haja vist sa flamada
d’es joc de la fi del món.
Donareu aquest paper
a Margalida Sureda,
solament que ella conega
que jo amb ella tenc es bé.
Jo no mud ni mudaré
enc que el món trabucat veja.