Es qui té cases a plaça,
està bé, si té doblers;
si no en té, és al revés,
perquè sent olor de peix
i sa talent no s’espassa.
¿Que no saps que m’enviares,
per devertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, son pintades.
Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.