A Montuïri són perros,
fan es joc d’es catalans
i solen dir que es seus sants
tenen ets ossos de ferro.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Montuïri
Poble
Sencelles
Núm de glosa
189
Volum
III
Altres cançons relacionades
Corren vint anys que som nat,
i no us ‘via presumida;
jo em pens si vos heu nodrida
a un roser, d’amagat!
Si jo l’hagués reparat,
prompte us haguera coïda,
maldament tota la vida
n’hagués d’anar escalabrat.
Oh muntanya esterangera
a on he anat a parar!
Es remei serà plorar
davall una carritxera.
Toni, Toni, que m’agrades!
Tant t’agradàs jo a tu!
Molts ne vénen de com tu;
si tu vols, vendran debades.
Tradicionari de Mallorca
