Adiós, sol vertader,
estel de sa matinada!
Mereixs esser coronada
de brostades de llorer.
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.
Un abre qui perd ses fuies
li cauen moral moral.
Saps que és de prim Son Real,
qui sols no basta per guyes!