De Gràci’ vaig anar a Cura,
de Cura a Sant Honorat,
i vaig quedar encantat
d’aquella hermosa figura.
-Segador, bon segador,
¿quantes garbes has segades?
-L’amo, no les he contades:
nou, no arriba a cavaió.
Que som de desgraciada!
No trob ningú que em festeig.
M’enamor de quants ne veig
i de ningú som mirada.
Jo debades me passeig
amb sa clenxa ben posada;
ningú em pega cap uiada.
Senyal que no la meresc!