Una al•lota de Maria
a la cara em va dir “gat”:
que, si l’agaf i la mat,
¿no trobau que ho mereixia?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Maria de la Salut
Llubí
586
III
Sa mare li ha promès
unes racades vermeies
per penjar-li a ses oreies,
perque ningú li diu res.
-Tu qui saps de lletra fina
i ets estudiant nou:
¿no em voldries dir es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina?
-¿Saps què em va dir En Juan Mas
un dia que les comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com gotes d’aigo hi ha a mar.
I, si d’ell no vols fiar,
ves-hi i les contaràs.
Anit que és dijous, no ve;
ja no vendrà entre setmana;
i si dissabte m’engana,
en tornar, l’engegaré.